Aquesta setmana al debat obert de Canal Terrassa parlàvem de la crisi econòmica, els seus efectes i les vies de sortida. Com ens va dir dilluns el Joan Majó, hem de tenir en compte que la crisi no acabarà, de la crisi haurem d’ensortir-nos!
Aquí està la clau, si per sortir de la crisi, centrem la nostra atenció només en allò que s’hauria d’haver fet fa anys, i adoptem una actitud critica i passiva, o bé, atenent la realitat, actuem amb accions directes a minimitzar els efectes de la crisi i alhora, els seus orígens.
Això és el que s’està fent des dels diferents governs, a Madrid, a Catalunya i a Terrassa des de la primavera del 2008.

Cada govern segons la seva capacitat d’incidència està abordant la situació social i econòmica amb mesures de xoc, d’efecte immediat, i alhora, mesures orientades al canvi de model productiu, amb efectes a mig i llarg termini.
Les primeres tenen com a objectiu incentivar l’economia, el consum de les famílies, i la solvència de les empreses, concretament, em refereixo a major ajudes a les famílies amb dificultats, mesures fiscals, programes de creació de llocs de treball, sistema de crèdits a les empreses amb bones condicions, etc.
Les segones van orientades a mantenir i potenciar l’activitat econòmica dels sectors productius claus pel país, sectors que amb bons nivells de productivitat i per tant, d’ eficiència, sectors generadors d’ocupació de qualitat i sostenible. Aquests són els relacionats amb l’eficiència energètica, amb els serveis a les persones des de la proximitat i les tecnologies.

Crec que a l’hora de posar en marxa les primeres, la ciutadania demana que els governs actuïn amb rapidesa i contundència, a l’hora de definir les segones, de les que depenen el futur de l’economia, i per tant, del benestar de la ciutadania, se’ns demana encert en les decisions preses des del consens entre les forces polítiques i socials.

Com ens diu el President Montilla, a això li hem de sumar dos conceptes, sacrificis i solidaritat, ja que s’han de prendre decisions complexes per les quals caldrà tenir coratge, empenta i tenacitat. Per això és essencial el compromís de tots els poders públics i de la ciutadania.