Aquest Nadal, als carrers de la ciutat de Terrassa conviuran dos models d’ornamentació nadalenca: per una banda, les tradicionals llums, i per altra, les estels tridimensionals de teixit reflectant. Dos models que, pel que he pogut escoltar i llegir durant els darrers dies, tenen seguidors i detractors.
La ornamentació nadalenca al carrer, forma part de les campanyes de Nadal que cada any realitzen les associacions de comerciants, però aquest any, ha estat motiu d’atenció i d’opinió tant dels polítics municipals, dels comerciants, dels mitjans de comunicació i de ciutadans i ciutadanes de la ciutat.
Com que no pretenc fer una anàlisi exhaustiu de tot plegat (almenys a través d’aquestes línies), em centraré en la opinió escrita per un conegut sociòleg publicada el darrer dissabte al Diari de Terrassa, el senyor Salvador Cardús.
Començaré aclarint un aspecte que sembla que desconeixia l’autor, “ els intríngulis de la decisió de substituir les tradicionals llums de Nadal”. Senyor Cardús un matís, substituir les tradicionals llums, als carrers del Centre, no a la resta de la ciutat.
Comerç Terrassa Centre desenvolupa un projecte de dinamització del comerç que camina des de fa anys per assolir objectius d’excel·lència comercial. Aquest projecte es realitza a la ciutat de Terrassa com a experiència pilot amb el suport de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament. Som aquestes 3 administracions, conjuntament amb l’associació de comerciants que fem seguiment de les actuacions i propostes, entre les quals, enguany va sortir la d’apostar per una ornamentació nadalenca diferent, arriscada, però també amb molts aspectes positius. Com deia una comerciant aquests dies “incorporar la sostenibilitat al comerç és reforçar el comerç que fa ciutat. I junt amb l'oferta d'aquests productes cal treballar la mobilitat sostenible, l’eficiència i l’estalvi energètic, la reducció de residus, el reciclatge i reutilització dels embolcalls, el disseny de nous espais i materials....”
Quan l’associació de comerciants ens planteja canviar el sistema d’ornamentació dels carrers, i ho recolzem, tots plegats som conscients dels riscos que suposa trencar amb la tradició, provar un sistema no practicat abans a la ciutat, precisament relacionat amb una qüestió tan sensible a l’opinió pública, com és la decoració dels carrers al Nadal. Aquesta decisió no expressa, com afirma l’autor, que es pensi “que la tradició és un obstacle per al progrés, per a la cohesió social, per a la cultura”, i ara!
Senzillament, crec que les canvis culturals, “el canvi de xip” es pot materialitzar amb el temps, amb decisions i petits gestos: a l’hora de comprar, a l’hora de triar el mitjà de transport, a l’hora de consumir energia, etc.
En aquest sentit, em sembla surrealista pensar que per intentar ser més respectuosos amb el medi ambient hem d’anar cap a la radicalitat que suposaria no “ vendre electrodomèstics, ni joguines, ni fer àpats de Nadal”, tal i com apunta el sr. Cardús.
Dit això, des del govern d’aquest ajuntament, i concretament, des de la regidoria de comerç i turisme, intentem fer el que crec que ens toca: donar suport al comerç de la ciutat, a través de les seves associacions perquè impulsin iniciatives que el faci més competitiu, i això vol dir, ser més rentable i més atractiu, però també ajudar-lo a desenvolupar estratègies relacionades amb la responsabilitat social i amb els valors actuals, perquè les persones trobin a la ciutat la varietat i qualitat d’oferta comercial que necessita; i aquesta nova proposta, no entra en contradicció amb el que volem potenciar.
Entenc que la decoració del centre d’aquest any susciti diferents i contraposades opinions, però no entenc que es qualifiquin “d’arguments ridículs” la voluntat d’oferir una alternativa, de ser innovadors i més sostenibles, que tot i amb incertesa sobre els resultat, són arguments senzillament coherents. I ser coherent amb el concepte de sostenibilitat no passa perquè els terrassencs i terrassenques no puguem gaudir de l’ornamentació nadalenca ni de cap tipus d’acció de celebració de les festes.
Perquè no es tergiversin les meves paraules, vull acabar dient que com tot a la vida, plantejar quelcom molt diferent a la situació anterior s’ha de fer de forma valenta i estar preparat per escoltar i reflexionar sobre les diverses opinions que es generin, com la de l’ autor.
Per cert, aquest any el pessebre està acompanyat per un arbre de desitjos. A la llum dels darrers esdeveniments desitjo que cada ciutadà de Terrassa, visqui el Nadal com desitgi i gaudeixi del comerç i els serveis que li ofereix la ciutat, com cada dia de l’any.
Bones festes a tothom.
|
