Quan em pregunten com és això de fer política, perquè t’agrada, etc. no puc més que contestar que per mi, el primer és sentir-se identificat amb un projecte, amb uns ideals, i tenir el ferm desig de voler millorar la vida de les persones, millorar l’entorn... És al projecte socialista, és al projecte de ciutat que encapçala el Pere, al que sento que puc aportar alguna cosa des de la meva vocació de servei als ciutadans i ciutadanes de Terrassa.

Des del món local tens una proximitat, coneixement i contacte amb la realitat, amb les persones que m’agrada molt, que ajuda de manera molt especial a detectar les preocupacions de la gent i a marcar orientacions, aquesta és la part de la política amb la m’hi sento identificada. Per altra banda, sento una sensibilitat especial davant realitats desafavorides, sobretot quan ve condicionada per una desigualtat en l’accés a informació, serveis o oportunitats.
En aquest sentit, em preocupa que des de les administracions fem polítiques que no arribi a la gent, que no quadri amb les seves necessitats, amb les seves inquietuds. Em preocupa que la gent cregui que tots el polítics són iguals i que es sentin desmotivats com per participar, opinar i ajudar-nos a construir una societat millor.

Des d’abans de tenir la oportunitat de ser regidora, penso que la persona que es dedica a fer política ha d’entendre aquesta posició com una eina per poder millorar la societat, la qualitat de vida de les persones que vivim a la ciutat, i segons el projecte socialista, especialment, entre les persones que més ho necessiten, les que tenen més dificultats per desenvolupar-se professional i personalment.

És bàsic tenir vocació de servei, mantenir el contacte permanent amb la ciutat, amb la gent de tots els barris, escoltar molt i molt, i alhora, ser conseqüent amb els compromisos.